Abans d'aprendre sobre el format MIDI, és recomanable adquirir una mica d'experiència prèvia amb el format d'audio gravat en forma d'ones (WAVe). El format WAVe, serveix abans per a palpar l'equivalent digital del què és gravar en una cinta. Aquest format sonor es pot utilitzar amb total qualitat amb qualsevol tarja de so Stereo de 16 bits (les noves ho són totes), i amb algun programet com el WaveStudio que porta la Creative SoundBlaster. El format d'ona digital va molt bé per a fer les mescles i capturar "samples", veus o sons de l'exterior, i fer els acabats finals de l'audio que es treurà de la computadora. Hauràs vist alguna vegada aplicat el sistema MIDI en teclats i/o sintetitzadors (ara suposo que ho porten tots). Aquest sistema té molts protocols i variants (Roland, GM, etc.) i és el que serveix fonamentalment per a treballar sobre partitura, o sobre notes que l'aparell sap exactament quines són una a una. Quan en un sintetitzador d'aquests graves una cançó teclejada, no es memoritza pas el so o la música que se sent (com seria en WAV), sinó que enregistra la partitura de notes que se li està polsant i, després, a l'hora de reproduïr-ho, l'equip va llegint les notes, i les fa sonar segons una col·lecció standard de notes que té pre-gravades. Això vol dir que, quan un aparell reprodueix una partitura MIDI, aquest està interpretant i tocant en directe el tema. Aquesta és una gran diferència respecte a la ona (WAVe), ja que ni les notes que se superposen no les té mesclades: les té per mesclar quan hagin de sonar. Si es treu, es canvia o s'afegeix algun element de la partitura, CAP PROBLEMA, queda tot intacte i sense talls possibles (estàs tocant l'origen de tot: la partitura). En el format d'ona (WAVe o cinta de cassette o LP o CD, etc.) cap aparell pot deduïr quines notes hi ha, ja que estàn tots els instruments mesclats, cadascun amb diferent to, diferent trémolo, superposats, tot com si fós un únic fil sonor o instrument, i sovint amb veus i tot. La informàtica, en tot això del MIDI, hi dóna una utilitat molt més àmplia que els teclats: en comptes d'haver de sentir la melodia per a veure les falles musicals de la composició, i haver de tornar a teclejar TOT per a rectificar, un ordinador ben equipat permet generar una partitura nota a nota (sobre el pentagrama de la pantalla), escoltar el(s) tros(sos) desitjat(s), retocar visualment les notes UNA a UNA (també d'oïda), permet treballar amb les partitures de tots els instruments, i sentir-les juntes, i retocar-les totes mica en mica, es pot conectar un teclat o una guitarra MIDI a l'ordinador (i que aquest transcrigui la partitura que estàs tocant), etc. En definitiva, que treballes amb una partitura en pantalla que és SONORA (això vol dir que pots compondre d'una manera fàcil, i si vols d'oïda, sense conèixer exactament les notes). Un ordinador es pot dotar especialment per al treball MIDI a nivell professional, ja que hi ha targes de so que incorporen uns processadors de so capaços de sintetitzar centenars d'instruments que tenen memoritzats, també tenen algunes una col·lecció de centenars d'instruments que han estat gravats al natural nota a nota en un estudi, i potser un banc de memòria disponible per a què TU MATEIX hi afegeixis els teus instruments per a utilitzar en les composicions. En el mercat hi ha molts programes per a modelar els instruments, equalitzar-los o modificar tot el què els defineix (engedada, trémolo, freqüència, etc.).

Aqui van tres arxius en format MIDI per a què et facis una petita idea del resultat. Tingues en compte que són petits exemples poc treballats i fets amb una vulgar tarja de so (res professional). Sàpigues però, que cada instrument que sentis té la seva pròpia partitura, i que es pot manipular tot.

the_beatles__love_me_do.mid kansas__dust_in_the_wind.mid Bruce Springsteen "The River"